RESSENYA: THUG. L'ODI QUE DONES - Angie Thomas

TÍTOL: Thug. L’odi que dones.

AUTOR: Angie Thomas

PÀGINES: 411

GÈNERE: contemporània, crítica social, JUVENIL

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * * *

A la Starr des de petita li van ensenyar com s’havia de comportar si mai la parava la policia. I és que la Starr és una noia negra que viu en un barri de negres. Tot i això, els seus pares van decidir matricular-la a un “institut de blancs”. Així doncs, la seva vida es divideix en dos: la del barri i la família, i la de l’institut.

Al barri les coses no són sempre fàcils: quan era petita va veure morir la seva millor amiga Natasha, i ara veu morir el seu millor amic, en

Khalil. Desprès d'això la seva normalitat es trenca: l’incident surt a totes les notícies, esclaten protestes, i ella vol que es faci justícia, però sap que això pot comportar molts canvis a les dues branques de la seva vida, que es veuen greument afectades.

---

És un llibre que a primera vista pot semblar que sigui una novel·la juvenil entretinguda i fàcil de llegir, però la veritat és que això no és així. No és una d’aquestes històries per llegir-te en una tarda. És dura i difícil de digerir.

Crec, però, que és una novel·la necessària. Tracta sobre històries reals i constants. Parla d'una història que sempre és la mateixa i en la qual sempre són els mateixos els que surten rebent. Tracta de racisme i de diferències culturals. Tracta sobre família, amistat i amor i com tot això pot arribar a penjar d'un fil.

La Starr és una protagonista reflexiva, que es planteja la seva vida i el que hi està passant d’una manera molt racional i realista. Abans de la mort del seu amic, ella ja té clar que és una noia negra que va a un institut on tothom és blanc. Diu que té dues personalitats, la que mostra al barri i la que mostra a l’escola. Té molt clar què pot fer davant d’uns i què davant dels altres. Fins i tot es pregunta fins a quin punt està traint la seva família sortint amb un noi blanc i comportant-se d'una manera que sap que no aprovarien si ho veiessin.

És molt interessant veure com l'Angie Thomas, l'escriptora, tracta tots aquests temes des del punt de vista d'una persona negra i sovint els comentaris i les bromes que en fa ens poden arribar a xocar. Hi ha més d'una situació, durant la història, que realment es podria arribar a taxar de racista si això ho hagués escrit una persona no racialitzada, i és per això que aquesta història encara aconsegueix transmetre més: no hi ha història que arribi més que la que és explicada des de la realitat.

És una novel·la on en cada moment es plantegen noves situacions, noves emocions... i cada una d'elles et va fent patir més, sents una punxada al cor i de mica en mica vas arribant al punt on l'autora vol que arribis, a la realitat que sovint ens queda massa lluny per entendre de veritat. Aconsegueix posar-te al lloc de la protagonista. Per altra banda, però, aconsegueix fer tot això plantejant moments que et treuen rialles i fins i tot fan riure, malgrat que no és una novel·la d’humor.

És cert que si ets una d'aquestes persones a qui no agrada patir amb els llibres, potser aquest no és el més indicat per a tu. Però realment crec que és una novel·la molt necessària, plena de crítica i penso que val molt la pena que es llegeixi. Fins i tot diria que podria ser una bona opció com a lectura obligatòria als instituts.

#Contemporània #Críticasocial #5estrelles #Juvenil