RESSENYA: MEMÒRIES D'UN AMIC IMAGINARI - Matthew Dicks

TÍTOL: Memòries d’un amic imaginari

AUTOR: Matthew Dicks

PÀGINES: 423

GÈNERE: difícilment classificable

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * * *

En Budo és un amic imaginari, l’amic imaginari d’en

Max. En Max és un nen amb problemes d’autisme. En Budo és conscient que és imaginari i que en Max té problemes per relacionar-se amb la gent, per això intenta ajudar-lo tant com pot amb les situacions que li són difícils. Els amics imaginaris poden relacionar-se amb altres amics imaginaris, però només poden fer-ho amb un humà: el nen que els ha imaginat. Per això, quan en Max és segrestat, en Budo haurà de trobar la manera d’ajudar-lo sense poder interaccionar amb el món dels humans.

---

Va enganxar-me des de la primera pàgina. El fet que el narrador sigui un amic imaginari li dona un aire diferent al llibre. Aconsegueix no només descriure a la perfecció un món inventat d’amics imaginaris, sinó que també descriu el món dels humans amb una objectivitat i a la vegada una innocència que t’acaben fent pensar si tot és com ens pensem.

Tot i que triga una mica a començar l’acció, tota l’estona van passant coses que t’ajuden a entendre el perquè dels fets que tindran lloc més endavant.

Va agradar-me molt i, malgrat que en molts llocs és recomanat com un és un llibre per a adolescents, jo el recomanaria a gent més gran. Sobretot a aquells a qui agraden els nens i intenten entendre’ls. No crec que gaires joves puguin acabar d’entendre tot el que vol transmetre l’autor.

#5estrelles #Difícilmentclassificable