RESSENYA: ANNA I L'HOME OCELL - Gavriel Savit

TÍTOL: L’Anna i l’home ocell

AUTOR: Gavriel Savit

PÀGINES: 172

GÈNERE: Històrica, Realista

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * * *

L’Anna és una nena de 7 anys que viu a Polònia en plena II Guerra Mundial. El seu pare és un intel·lectual que treballa a la universitat i que ha educat a l’Anna d’una manera força peculiar: li ha ensenyat tants idiomes com ha pogut i mai l’hi ha parlat en polonès perquè segons ell és una llengua que ja l’aprendrà sola. Li ha fet ser crítica, però sense prejudicis. L’Anna i el seu pare tenien una relació molt forta, per això, quan el seu pare desapareix d’un dia per l’altre i l’Anna es troba sola, no sap què és el que ha de fer. Fins que coneix a l’home ocell, un home misteriós amb històries i respostes per a totes les preguntes de la intel·ligent nena. Junts aniran recorrent Polònia a mesura que avança la guerra.

---

La veritat és que no sabia si fer una ressenya d’aquest llibre perquè cada vegada que intentava posar en ordre els meus pensaments sobre ell només em venia a la ment: “te l’has de llegir, és un llibre que tothom se l’hauria de llegir”. Des de la primera pàgina fins l’última em va tenir enganxada, me’l vaig llegir en menys de vint-i-quatre hores i només tancar-lo vaig haver de demanar que algú se’l llegís perquè tenia la necessitat de parlar-ne. És un llibre del qual en podria ressaltar totes i cada una de les parts. Així doncs, finalment, després de donar-hi moltes voltes, he decidit que era necessària una ressenya sobre ell.

El primer tema del qual vull parlar és la trama. La història, com totes i cada una de les històries que s’ambienten a la II Guerra Mundial, és dura i punyent, però en aquest cas el narrador es focalitza en l’Anna i ens ho explica tot des de la seva perspectiva, de manera que et fa veure un món cruel a través d’uns ulls infantils i innocents, que no són conscients de la guerra. La delicadesa a l’hora d’explicar-te el dia a dia de la peculiar parella endolceix la trama i fa que, tot i ser una història dura, et trobis que et roba un somriure de tant en tant.

A la vegada, com que la perspectiva del narrador es basa en l’experiència de l’Anna, això fa que en més d’una ocasió hagis de deduir i endevinar què està passant a través del context històric. Al llarg de tot el llibre et va donant totes les pistes necessàries perquè puguis identificar què està passant, però no les suficients perquè ho relacionis de seguida, al final és com un joc de pistes que ha creat l’autor. Per altra banda, com que la nena de set anys va creixent al llarg de la història, també ho fa la trama, que va evolucionant, tornant-se de mica en mica més dura, real i directe. L’Anna comença a comprendre certs aspectes i a agafar responsabilitats, fins al punt que ha de fer coses que et deixen la pell de gallina o que t’encongeixen el cor. Aquestes escenes, per mi, han sigut les més dures i em deixaven una bona estona amb una barreja de tristesa i un sentiment d’injustícia.

Els personatges, però, són, sense cap mena de dubte, el millor de la història. Et mostren les dificultats de les relacions humanes, com els problemes de la guerra els fan patir, però tot i això conserven l’esperança que tot surti bé, l’alegria de viure – encara que siguin pocs – moments feliços i l’amor entre ells. I sobretot, el que conserven són les ganes que l’Anna visqui feliç; una de les maneres que té l’home ocell, per exemple, d’explicar a la nena la situació en la qual es troben, és explicar-li amb metàfores d’animals, com si estiguessin vivint en un conte. A mi, aquesta part va ser una de les que em van semblar més boniques i tendres, en definitiva, una de les meves parts preferides.

Però en el fons, cap personatge és qui et penses; tots ells procuren amagar la seva identitat real o fins i tot intenten canviar per mirar d’estar millor amb els altres personatges, però tot i això, inevitablement acabem descobrint qui són.

No puc parlar-ne gaire més sense avançar alguna informació, ja que una de les gràcies del llibre és que t’esperes i a la vegada no t’esperes res del que hi passa. Per tant, si en voleu saber més, haureu de llegir-vos el llibre, que recomano a qualsevol persona que li agradin els llibres ambientats en aquella època o, simplement, els llibres que et fan reflexionar. Sens dubte aquest serà un dels meus llibres preferits de l’any.

#5estrelles #Història #Realista