RESSENYA: LA VÍDUA - Fiona Barton
- Nú
- 25 ago 2017
- 3 Min. de lectura
TÍTOL: La vídua
AUTOR: Fiona Barton
PÀGINES: 503
GÈNERE: Policíaca, contemporània
CATEGORIA: Novel·la
PUNTUACIÓ: * * *
En Glen Taylor acaba de morir en un accident. Grups de periodistes s’aglomeren davant de la porta de casa seva. Què és el que va passar que pugui crear tanta expectació? De què se l’acusa? Com és que la Jean Taylor, la vídua, té tanta experiència a l’hora de
tractar amb ells? Per què no vol declarar res? O no volia...
Quan arriba la Kate Waters a la porta de casa seva sembla que canvia d’opinió i per un estranya raó comença a plantejar-se si explicar-li tot. Però què és tot? Fins on sap aquesta dona que admirava tant el seu marit?
Per altra banda tenim l’inspector de policia Bob Sparkes, un home disposat a saber la veritat de la investigació que de mica en mica es va convertint en el cas de la seva vida.
Si sóc sincera, em costen força les novel·les policíaques. No m’agrada la intranquil·litat amb què em deixen. Però vaig decidir començar-me a introduir una miqueta més en el món de la novel·la negra, ja que estic segura que un cop m’acostumi a aquesta sensació, m’agradarà força el gènere.
I crec que no podria haver escollit millor. Penso que és una novel·la perfecta per començar. Tot i que a primera vista sembla que sigui un llibre llarguet, cal destacar que la lletra és molt gran i es llegeix en un moment. En la meva opinió podria comparar-se amb el famós best seller La veritat sobre el cas Harry Quebert de Joël Dicker– i molta gent l’ha comparat amb La noia del tren de Paula Hawkins, però no puc opinar ja que encara no l’he llegit.
Al principi ens trobem en un present en què la informació que tenim és casi inexistent. Durant anys han passat un seguit de fets als quals nosaltres anirem arribant amb el transcurs de la història. La informació és donada amb petites dosis, cosa que fa augmentar les ganes de saber què és el que va passar – encara que ho podem anar intuint.
També és molt interessant el joc de perspectives que utilitza Fiona Barton. La perspectiva de la vídua – que és narrada en primera persona – i la de l’inspector – en tercera persona, són les dues principals, malgrat que de tant en tant se n’afegeix alguna més. Així doncs, amb elles aconsegueix no només que el lector tingui tota la informació necessària per anar seguint la història, sinó que a cada capítol et posicionis a un costat diferent del cas. En alguns moments estava molt segura que la policia era la que tenia la raó, i en altres tenia molt clar que en Glen era innocent.
Un punt que no em va acabar d’agradar d’aquesta novel·la, és el fet que des d’un bon principi es relacioni el cas amb el sexe i amb la pornografia; semblava com si no hi pogués haver més opcions. També es veritat que a mitja novel·la esmenten les altres circumstàncies que es podrien donar i les descarten, però això no passa fins ben entrada la novel·la, quan ja han estat buscant delinqüents sexuals anteriorment.
Així doncs, com ja he dit, recomanaria aquest llibre als que estiguin començant amb el gènere. I si sou persones ja més veteranes en l’àmbit, us el recomanaria per tenir una nova experiència que us pot sorprendre. Fa passar una estona entretinguda, t’enganxa i et deixa amb ganes de més.
Comments