RESSENYA: REBELIÓN EN LA GRANJA - George Orwell

TÍTOL: Rebelión en la granja

AUTOR: George Orwell

PÀGINES: 152 (Edició de Libros del zorro rojo)

GÈNERE: Crítica social, clàssic, llibre il·lustrat

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * *

Qui podria imaginar-se que un grapat d’animals de granja es podrien rebel·lar? És evident que el pagès d’aquesta història no.

En una granja on aparentment tot va bé, un dia, un dels animals més vells anima a la resta a deixar de ser esclaus de l’home i a començar a viure per ells mateixos. Els explica que ha somiat que un dia els animals podien ser lliures i valdre’s per ells mateixos. Poques setmanes després, aquest es mor i els animals comencen a fer cas de les seves paraules. Munten una revolució i l’anomenen Animalisme. Cap d’ells, però, no podien imaginar-se que podria acabar d’una manera tan catastròfica.

---

Com es fa molt evident només començar la trama, és una forta crítica, portada al nivell de la sàtira, dels estats totalitaris – i en particular al règim Soviètic.

George Orwell ens presenta aquesta història en forma de faula. El vocabulari i les construccions de les oracions poden arribar a ser tan senzilles que arriben a fregar al naïf. Penso que d’aquesta manera aconsegueix anar molt més enllà, i podem arribar a llegir una història entre línies.

La trama d’aquest llibre és molt potent i molt ben construïda. Al principi, només de començar, et presenta les idees de tal manera que te les creus, i que penses que no pot sortir res malament. Els animals es coordinen de tal manera que fins i tot fa enveja. Però de mica en mica et vas adonant que hi ha coses que no acaben de quadrar. L’Animalisme – que és com anomenen aquest moviment que duen a terme durant la història – és seguit d’una forma molt rigorosa, i la majoria dels animals no es qüestionen ni el perquè, i menys si els compensarà.

El paper dels porcs és molt important durant tota la història. Ja des del principi es deixa clar que són els més llestos i els que decideixen totes les estratègies, per això tenen més privilegis que els altres, que ja els va bé no haver de pensar massa. Gairebé tots els animals, per exemple, es rendeixen de seguida en la decisió d’aprendre a llegir quan s’adonen de que no se’n surten gaire bé. Els porcs més importants de la història són en Napoleó i l’Snowball. Ells dos des d’un primer moment agafen moltes responsabilitats, són el cervell de la granja, escriuen els 7 manaments de l’Animalisme, etc.

Els dos cavalls que apareixen a la història també tenen dos papers molt importants: per una banda, la Mollie mai s’acaba d’adaptar i finalment acaba abandonant la granja per tornar amb els homes. I per l’altra, tenim en Boxer, un cavall que des del primer moment dona un suport incondicional a la rebel·lió i és un dels animals més treballadors de la granja.

Finalment volia remarcar el personatge de l’Squealer, un dels més odiosos que hi ha en tot el llibre. No només dona suport a la dictadura que s’estableix, sinó que és un dels participants i sempre acaba enganyant i fent creure als animals que tot això és el millor per a ells.

Durant tota la història, Orwell ha anat inventant-se lemes, cançons i poemes que els animals no paren de repetir una vegada i una altra, i que donen molta credibilitat a la història.

Per últim, m’agradaria fer un elogi a l’edició que m’he llegit, ja que té unes il·lustracions de Ralph Steadman que – tot i que no em semblin gaire boniques – són molt adequades i et deixen amb la pell de gallina, tal i com ho fa la història. Penso que no hauria estat la mateixa experiència si no hi fossin i vull convidar-vos a llegir-la si aconseguiu trobar-la.

Definitivament, entenc perquè és un clàssic. És una història molt freda i crua, però totalment necessària si t’agrada la història i la política.

#GeorgeOrwell #4estrelles #Críticasocial #Clàssic #Llibreillustrat