BOOK TAG: ELS DRETS DELS LECTORS

Sabíeu que els lectors tenim drets? Doncs sí, Daniel Pennac – l’escriptor francès – va decidir escriure el que ell creia que eren els drets fonamentals del lector. Així doncs, inspirant-me en un vídeo que va penjar el booktuber Javier Ruescas no fa gaire, he decidit fer un book tag relacionat amb aquests drets.

1.El primer dret és El dret a no llegir. Tothom té dret a no voler llegir algun llibre, saga o autor. En el meu cas, el llibre que no vull llegir, o més ben dit, la saga que no vull continuar és El corredor del laberint – de James Dashner. Aquest estiu em vaig llegir la primera part i vaig decidir que no tenia cap necessitat de continuar la saga – que a part, és bastant extensa.

2.El segon és El dret a saltar-se pàgines. Quan t’avorreixes en algun tall, quan t’ho estàs passant malament, quan no et cau bé el personatge que està narrant en aquell moment, etc. Tothom pot tenir mil raons per voler-se saltar algunes pàgines d’un llibre. L’única vegada que m’he saltat pàgines d’un llibre, de moment, va ser amb El club de los perdedores – de Lorena Amkie. Va haver-hi un moment que ja no podia suportar més les coses que estava passant a la protagonista, ho estava passant molt malament, però a la vegada volia saber el que vindria després, així doncs vaig decidir saltar-me algunes pàgines.

3.El dret a no acabar un llibre. Sé que és un dret que a algunes persones ens costa molt fer-ne ús. Hi ha tot un seguit de gent que no pot abandonar un llibre, mentre que a d'altres no els és gens difícil quan veuen que no els acaba de fer el pes. Un dels llibres que no he acabat últimament és Lolita - de Nabokov. I no perquè no m’agradés, és perquè no era el moment. Notava que llegia pensant en altres coses, que cada vegada que l’agafava centrava l’atenció en qualsevol petita distracció. Així doncs, vaig decidir abandonar-lo i agafar-lo d’aquí un temps, a veure què tal.

4.El quart és El dret a rellegir. Uf! Hi ha tants llibres que rellegiria i rellegiria una vegada i una altra... No us passa a vosaltres? Però en aquest apartat vull ressaltar dos dels llibres que més m’han marcat en els meus inicis com a lectora i que m’he rellegit uns quants cops – i no són pocs. Són la saga de Crepuscle – de Stephenie Meyer - i de Harry Potter – de J. K. Rowling.

5.El dret a llegir qualsevol cosa. A vegades tenim ganes de llegir un clàssic casi indesxifrable, a vegades amb un “best seller” lleugeret en tenim prou, algunes vegades ens agrada llegir un còmic i altres ens agrada poder agafar una novel·la juvenil per passar l’estona. A vegades ens ve de gust la poesia, altres un recull de contes, una novel·la, una revista o el diari. Llegeixis el que llegeixis el que compta és gaudir de la lectura. En aquest cas volia mostrar el primer llibre que em vaig llegir aquest any 2017: Manolito Gafotas – de Elvira Lindo. És una història que molts creuen que és per a nens, però us asseguro que si li doneu una oportunitat passareu una bona estona sense poder parar de riure.

6.El dret al bovarysme. Aquest potser és el dret més ambigu de tots. Jo crec que és refereix a el dret a deixar volar la imaginació, a poder somiar en les històries que llegim. Un dels llibres que més m’ha fet somiar ha estat L’escola estrambota – d’Imma Monsó. M’ho passava tan bé llegint-lo que una vegada i una altra recordava les escenes al meu cap i em feia un tip de riure.

7.El dret a llegir en qualsevol lloc. Tots els no-lectors es queixen de que no tenen mai temps de llegir, i el que no saben és que la gran majoria dels lectors ho fem a qualsevol lloc: a l’autobús, al metro, al tren, a una sala d’espera, a un bar quan esperem un amic, a classe si és avorrida... i fins i tot caminant per el carrer. Jo sóc una noia que llegeix en cada moment que té i com que faig molts viatges en transport públic m’he arribat a llegir llibres només en els moments de metro i bus. Un llibre que em vaig llegir en un viatge amb tren va ser El petit príncep- d’Antoine de Saint-Exupéry.

8.El dret a fullejar. Qui no ha fullejat un llibre? Per decidir si te’l compraves, abans de llegir-te’l, després de llegir-te’l, etc. Ens encanta fullejar-ne un i sentir la olor que desprèn, sentir el tacte del paper als dits i les lletres volant davant els nostres ulls. Crec que un dels llibres que més he fullejat ha estat la Odissea – d’Homer. Ja sigui quan l’agafo o quan el deixo, quan vull saber les pàgines que em queden o simplement pel gust de fer-ho.

9.El dret a llegir en veu alta. I no només és un dret, sinó un dels plaers més grans. A alguns els agrada fer-ho per a ells mateixos, a altres per a un públic; llegir poesia, teatre, contes o novel·les. I a qui no li agrada escoltar històries llegides en veu alta? El llibre que més he gaudit llegint-los en veu alta ha estat Històries imprevistes - de Roal Dahl. Estant de campaments amb els meus amics, algunes nits ens posàvem tots arraulits davant les tendes i llegia algun dels relats d’aquest llibre; realment eren moments màgics.

10.I finalment El dret a callar. Així com no estàs obligat a llegir, tampoc estàs obligat a opinar sobre una lectura. Un llibre que em vaig llegir fa poc i que vaig decidir no fer-ne una ressenya ni comentar-lo amb la gent del meu voltant va ser Una mare – Alejandro Palomas. Realment va ser un llibre amb el qual em va costar identificar-me, però tampoc em va desagradar. Em va deixar amb un regust estrany de boca, i vaig decidir que no volia expressar què en pensava.

#RoaldDahl #JKRowling