RESSENYA I CRÍTICA: CREPUSCLE - Stephenie Meyer
- Nú
- 29 mar 2018
- 3 Min. de lectura
TÍTOL: Crepuscle/ Vida y Muerte
AUTOR: Stephenie Meyer
PÀGINES: 832
GÈNERE: Romàntica, vampirs, juvenil
CATEGORIA: Novel·la
PUNTUACIÓ: * * * *
Potser algú no voldrà llegir aquesta ressenya perquè la troba antiquada, o potser algú s’escandalitzarà amb el que diré ara, però m’ha semblat important dir el que pensava d’aquesta novel·la – i de la saga en general.
Últimament, ja des de fa uns anys, per les xarxes socials només fa que dir-se que la saga Crepuscle és molt dolenta i que la fama que va tenir és immerescuda. Crec que ha arribat el moment de posar els arguments sobre la taula.
Stephenie Meyer no és una gran escriptora, s’ha de reconèixer; la qualitat de la seva literatura no és de les més altes que et pots trobar. Tot i això, és una dona que va crear una tendència. Juntament amb J. K. Rowling i algun autor més, van ser dels primers a crear el tipus de literatura juvenil que tenim actualment, a part que va crear un món que va ser imitat fins a l’avorriment. És una escriptora que enganxa i que et fa sentir el que escriu, i no és això el que busquem quan llegim?
Crec que molta gent critica la història perquè només la coneix per les pel·lícules, però siguem realistes, les pel·lícules són molt dolentes i en molts moments no s’assemblen gaire a les novel·les. També penso que molta gent s’ha sentit avergonyida que aquest fos un dels llibres que més va marcar-los quan era adolescent. Jo no me n’avergonyeixo gens, és més, ho crido als quatre vents. Crepuscle va ser el llibre que em va fer enganxar a la lectura, li dec més del que la Stephenie Meyer s’imagina. Llavors, com podria criticar-lo?
Tot això no ho estic dient per defensar un llibre que vaig llegir-me fa molt de temps. Amb tantes crítiques i aprofitant que vaig trobar el llibre de Vida y Muerte a la biblioteca, vaig decidir fer-ne una relectura. Al principi em va fer molta por: i si acabava pensant com totes aquestes persones que el critiquen? Ara puc afirmar que no, tampoc és que sigui un dels meus llibres preferits, però no és tan dolent com la gent vol fer creure, i crec que s’ha de reivindicar.
També volia veure què tal era la reescriptura que l’escriptora havia fet del seu Best Seller. Amb Vida y Muerte, Meyer va voler fer un experiment: què passaria si els personatges de la seva novel·la canviessin de gènere? Així doncs, l’Edward va passar a ser l’Edith, la Bella a ser en Beau (i això amb la gran majoria dels seus personatges). Des d’un primer moment, l’escriptora deixa clar que aquest és un projecte que li venia de gust i que ho va fer com a experiment, i no per intentar reviure la seva història.
En aquest punt, he de dir que estic bastant d’acord amb Javier Ruescas, que en el seu vídeo a youtube on fa una ressenya d’aquest llibre explica que s’ha de llegir sense comparar-la amb Crepuscle. Si us he de ser sincera, jo ho vaig fer i penso que no vaig poder gaudir tant com m’hauria agradat d’aquesta història.
Tot i que no està malament, realment crec que em quedo amb la història original i que no vaig acabar d’entendre el sentit de voler tornar a recuperar Crepuscle, més enllà del nostàlgic.
Es nota que amb aquesta novel·la, Stephenie Meyer ha intentat demostrar al seu públic que la Bella no s’ocupava de les feines de casa perquè fos dona, ni que l’Edward era massa sobreprotector perquè fos nois – a part que aquí ja entraríem en un tema també de context: l’Edward és dels anys 10! – sinó que ha fet que mantinguessin força les seves personalitats i els seus rols.
Comments