RESSENYA: LA REINA ROJA - Victoria Aveyard

TÍTOL: La reina roja

AUTOR: Victoria Aveyard

PÀGINES: 469

GÈNERE: Distopia, juvenil, romàntica

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * *

Ens trobem en un món on l’espècie humana ha evolucionat de tal manera que s’ha dividit en dos: els que tenen la sang roja, que són humans tal i com els coneixem ara, i els que tenen la sang platejada.

Aquests tenen poders especials, com manipular els elements de la natura, llegir ments o curar als altres només tocant-los. Els platejats s’han apoderat del poder, mentre que els rojos estan destinats a viure a la pobresa i, en el cas de no tenir cap feina als divuit anys, a haver d’anar a lluitar a la guerra, de la qual tornen molt pocs.

La Mare és una noia de sang vermella, que s’acosta ja a la majoria d’edat i que no té cap feina. Es dedica a robar per poder sobreviure i per ajudar a la seva família a fer-ho. Un dia, però, és cridada a palau per servir a la família reial. Tot canviarà quan els platejats s’adonin que aquesta noia té alguna cosa especial.

La lluita entre rojos i platejats no ha fet més que començar.

---

Al sortir a la venda, aquest llibre va tenir molt de boom i tothom en parlava. Hi havia molta gent a qui li havia encantat, però també n’hi havia d’altres que no hi estaven d’acord i que el tatxaven de poc original i ple de clixés. La veritat és que això no es pot negar, n’està ple, tota l’estona. Tot i això, és un llibre que aconsegueix enganxar i sorprendre.

La trama en general no s’allunya massa de la de les distopies, però són les petites sorpreses que et vas trobant a mesura que llegeixes les que fan que acabi agradant tant. Tot sovint té canvis inesperats a la trama o elements que no t’hi esperaves trobar. A la vegada, el fet d’afegir-hi un punt màgic fa que sigui totalment diferent de les distopies més famoses que havien sortit fins ara.

M’ha agradat molt el detallisme de l’autora. Tot té un perquè dins de la trama, els petits gestos de cada personatge es reflecteixen més endavant a la història. A part, tot el món està pensat fins al mil·límetre, cosa que m’ha fet gaudir de la lectura.

Els personatges que hi surten també estan molt detallats, sobretot els tres principals: la Mare, en Cal i en Maven. Tots són personatges molt forts i amb unes idees pròpies també molt fortes. Fins i tot en el cas dels personatges dolents s’hi pot veure una molt bona construcció, aconsegueix que realment siguin despietats i malvats i que els odiïs. A la vegada, però, aconsegueix transmetre’t els seus punts febles i que puguis sentir compassió per ells.

El personatge de la Mare en particular és el millor. Com que el llibre està escrit en primera persona, veus tot el que pensa i ho vius com si fossis ella; tens els mateixos dubtes i les mateixes certeses. És una noia forta, lluitadora, que té clars els seus ideals i lluita per ells sense por, però a la vegada és molt humana i se sent perduda tot sovint. També s’adapta a les noves situacions de seguida.

He de dir que no m’esperava que m’agradés gaire. Quan me’l vaig començar, la meva idea era fer-ne una crítica dolenta. Suposo que per això em va agradar tant i va aconseguir realment sorprendre’m. Em va enganxar i me’l vaig acabar en pocs dies.

Sobretot el recomanaria a adolescents a qui els hagi agradat llibres com Els jocs de la fam, la Selecció o Cinder.

#4estrelles #Distopia #Juvenil #Romàntica #LaReinaRoja