RESSENYA: SÀPIENS - Yuval Noah Harari
- Nú
- 27 feb 2019
- 3 Min. de lectura
TÍTOL: Sàpiens: una breu història de la humanitat
AUTOR: Yuval Noah Harari
PÀGINES: 608
GÈNERE: Història, social, humanitat, filosofia
CATEGORIA: Assaig
PUNTUACIÓ: * * * * *
La humanitat, des dels principis dels temps, ha petit diferents evolucions gràcies a elements molt concrets. El foc, l’agricultura, els diners o la ciència només són alguns exemples d’aquests factors que ens han portat on som ara.
La primera paraula que em ve al cap quan penso en aquest llibre és divulgatiu. Comença amb una estructura bastant cronològica que es perd una mica a mesura que va avançant el llibre, cosa, però, que no et fa perdre el fil, ja que aconsegueix lligar-ho transportant-nos a través de les diferents èpoques i comprant-les (per exemple, quan parla dels diners, compara en més d’una ocasió com ha anat canviant la perspectiva i l’interès per aquests).
En cada capítol, però, també afegeix - a part de l’explicació i la idea que ens vol transmetre de cada evolució – una reflexió sobre els possibles motius que tenia l’ésser humà per introduir cada nou canvi. A més, ens fa preguntar si aquests canvis van ser positius o negatius – no només per a l’ésser humà, sinó també per la resta d’éssers vius i el planeta. Qüestiona cada punt de vista i ens fa adonar que tot acaba recaient en una estructura molt més simple del que a vegades ens pot semblar.
Les idees i conclusions que acaba obtenint després d’una reflexió d’aquests capítols poden arribar a ofendre a algunes persones amb certes ideologies. En algun moment ell mateix avisa que alguns lectors poden sentir-se atacats amb la idea que exposarà o que ja ha exposat, i també crec que s’ha de tenir en compte que ell intenta veure la història des del punt de vista més objectiu que es pugui aconseguir. Per tant, crec que s’ha d’aprofitar aquest esforç que ell ha fet i parar-nos un moment a analitzar tot el que diu i tot el que crèiem fins al moment. Tot i això, puc entendre que algunes persones no el puntuïn tan alt com jo he fet, si no s’està d’acord amb les coses que ell diu.
És cert que si ets un lector apassionat i amb un alt coneixement d’història, et pot semblar que es queda curt. Però s’ha de pensar que amb 600 pàgines, l’autor aconsegueix resumir la història de tota la humanitat, passant per diferents èpoques, cultures i països. I tot això ho fa des d’un punt de vista més crític que no com a recol·lector de dades i fets històrics.
Cal dir també, que el relat que presenta Yuval Noah Harari m’ha semblat apassionant, de gran interès i m’ha enganxat molt. Crec que tot el que diu, a part de ser unes idees i arguments molt ben raonats, està molt ben escrit i t’entren ganes de continuar llegint fins a tal punt que no saps ben bé si és pel contingut o pel text – o una barreja de tots dos (ja que per a mi, els dos són de gran qualitat).
Finalment, volia parlar dels últims capítols de llibre, que m’han agradat molt i en els quals es parla sobretot de dos temes. En primer lloc, de la felicitat i com la humanitat s’ha oblidat d’afegir-la als relats històrics. Com ens hem basat en les dades més “científiques” i menys en els termes com la felicitat: que també formen part de l’ésser humà i que potser ens ajudaria a entendre perquè l’espècie humana ha actuat com ho ha fet al llarg de la història. A més a més, també fa un repàs de com ha estat vista la felicitat en diferents moments de la història i de diferents cultures (com per exemple, amb el budisme o amb el naixement del capitalisme). En aquests últims capítols també es parla de l’actualitat: en quin moment (sobretot científic) ens trobem ara i com això podria fer agafar camins ben diferents al nostre futur.
Crec que és un llibre molt recomanable si t’interessa la història, però sobretot si t’agrada reflexionar sobre ella. Potser pot espantar una mica per la mida que té, però es pot anar llegint sense massa pressa i crec que pot agradar molt a molts tipus de lector diferents.
Comments