RESSENYA: EL ASESINATO DE SÓCRATES - Marcos Chicot

TÍTOL: El asesinato de Sócrates

AUTOR: Marcos Chicot

PÀGINES: 768

GÈNERE: Històrica, grècia antiga

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: ***

Grècia, durant el segle V a. C., estava dividida. Per un costat hi havia els Atenesos, que fins aquell moment havien tingut el poder per sobre de la resta de

grecs i volien que això continués així; per altra banda hi havia els espartans, cansats del poder d’Atenes, que els declaren la guerra. En aquesta situació doncs, trobem un grapat de personatges: Perseu, Cassandra, Eurímac, Aristó, Sòcrates, etc. Tots ells relacionats i intentant sobreviure a la Guerra del Peloponès tenen un paper fonamental en aquesta versió novel·lada de la història de Grècia.

---

Jo, que sempre m’han cridat l’atenció les històries sobre el món antic, tenia moltes ganes de llegir-lo quan va sortir, i més tenint en compte que havia quedat en segon lloc en el Premi Planeta (de l’any 2016). Per això, quan finalment el vaig agafar, va ser bastant una decepció.

Al principi enganxa molt: els personatges estan ben creats, hi ha misteri i acció i, tot i que hi ha coses previsibles (si se sap la història) hi ha sorpreses i emoció. Però a mesura que va avançant el llibre va baixant de nivell.

En primer lloc, la trama: es nota que l’allarga afegint-hi palla. Per una banda, perquè sembla que vulgui fer mostra de tots els coneixements que té sobre l’Antiga Grècia (per exemple, en un moment en què passegen per Atenes van comentant els temples que veuen i com han estat construïts, conversa que em sembla poc realista). Per altra banda, es nota que la fa durar perquè no vol fer un salt molt gran en el temps i això fa que la trama es torni molt més plana. Com que la guerra dura molts anys, afegeix històries entre els personatges (un exemple és la història de la Cassandra, que pel meu gust no tenia massa res a veure amb la trama principal i se’n podria haver estalviat molta part).

En segon lloc, els personatges: a mitja novel·la elimina molts personatges que em semblaven interessants (i que no són històrics, per tant, no calia que els passés res obligatòriament) i els que es queden em cansaven una mica o em semblaven bastant desagradables. Al final de la història, tot i que havia començat pensant que n’hi havia molts que m’agradaven, hi havia pocs personatges que m’agradin com estan construïts.

A més, crec que tenia un problema de versemblança: per una banda específica molt alguns elements (com el tema de la construcció dels edificis, ja esmentat abans) i per altra, pel meu gust, molt poc en uns altres (com per exemple, amb els noms dels personatges creats per ell, que molts tenen noms mítics, cosa que dubto que els grecs fessin).

Tot i això, s’ha de dir que per a les persones que els hi agrada la història, i en particular, a les persones que els agrada la història de Grècia i el món antic, és una bona eina per aprendre com va anar la història, tant de la Guerra del Peloponès, com de la vida de Sòcrates. A mi particularment em va fer passar molt bones estones llegint-lo i m’ha anat molt bé per recordar fets que són importants per a la història de Grècia. És interessant pel fet que està ben documentat, però també pel mateix motiu, com a literatura punxa una mica.

#Història #3estrelles #GrèciaAntiga #Premiat