RESSENYA: MOXIE - Jennifer Mathieu

TÍTOL: Moxie

AUTOR: Jennifer Mathieu

PÀGINES: 330

GÈNERE: Juvenil, contemporània, feminisme, realista

CATEGORIA: Novel·la

PUNTUACIÓ: * * * * *

La Vivian està farta de del seu institut. Està farta dels partits de futbol americà – que sembla que són l’única cosa que interessa a la gent del poble -, està farta dels comentaris i les normes que només es fan a les noies, però sobretot, està farta que tothom pensi que ella és una “santeta” i que no desobeiria mai les normes. Així doncs, revisant les velles pertinences de la mare, s’inspira per crear Moxie, uns fulletons feministes per a les noies de l’institut.

---

Un llibre totalment necessari. Crec que no podria descriure’l d’una altra manera. Perquè en realitat la trama no és massa original: noia bona i discreta, que s’enamora de noi i després que passin un seguit de coses, comença a ser coneguda per tot l’institut. El que la fa diferent són aquest seguit de coses i les opinions de la protagonista. A més, tot i estar narrat en primera persona, hi ha força personatges que ajuden a la història a ser interessant.

La Vivian és una noia que està acostumada a fer les coses per inèrcia. Tot i que s’adona que hi ha moltes situacions que no li agraden no trenca les normes i es conforma amb el que hi ha; fins que ho deixa de fer. De cop es troba sola, ningú no la veu capaç de fer res esbojarrat o diferent, tothom la descriu com una noia responsable, i a ella, això, li molesta. M’ha agradat molt aquest personatge perquè realment reflexiona les coses que fa i que expressa. En molts moments es planteja els perquès d’allò que l’envolta i el perquè les persones del seu voltant fan una cosa o una altra. A la vegada, però, no deixa de ser una adolescent i s’enamora, veu que la seva mare també intenta construir la seva vida i es molesta, té el seu grup d’amigues de tota la vida, etc. Aquest personatge et va introduint en el món del feminisme de mica en mica, de forma senzilla i a partir de les vivències més quotidianes d’una persona normal de Texas.

Al principi em va molestar que la Vivian s’enamorés; pensava: “ni en un llibre feminista pot deixar-se de banda l’enamorament d’una noia?”, però després vaig veure que en realitat estava molt equivocada: aquesta situació fa que la protagonista pugui analitzar també com viuen els nois el masclisme, fa que s’adoni que no tots actuen com ho fan la majoria i a la vegada permet a l’autora que faci a la Vivian feminista, però d’una manera que no se la consideri com a “odiadora dels homes”.

Tot i que la mare de la Vivian tampoc no acaba d’aparèixer gaire sovint, és un dels personatges més importants per a la vida de la protagonista i, per tant, de la trama. Crec que la mare és el personatge més humà de tota l’obra i suposo que en part és perquè l’autora la descriu des del punt de vista d’una filla. La Vivian s’inspira amb les coses que la mare li explicava de la seva joventut i amb els objectes i fotografies velles que guarden sobre aquesta època en què la mare era rebel i feminista. Però a la vegada, encara que no és conservadora, veiem una mare més prudent, que té por del que li pugui passar a la seva filla, que treballa per poder tirar endavant la família, i això ja no li deixa temps per pensar en revolucions. Durant la història, la mare també té un paper fonamental quan comença a reconstruir la seva vida a part de la Vivian, cosa que fa que aquesta s’enfadi, es desorienti i passi per un procés d’acceptació del fet que la sev mare, més enllà del seu paper de mare, és una persona amb les seves necessitats i debilitats.

Finalment hi ha tot un seguit de noies de l’institut que acaben de donar forma a la història participant en Moxie: “la revolució de les noies!”. Dins d’aquest grup en trobem de moltes diferents: blanques, negres, sud-americanes, animadores, jugadores de futbol, riques, pobres, etc. I totes i cada una d’elles hi participen juntes però de forma diferent. Crec que això també és un punt a favor de l’autora, ja que ha aconseguit representar els diferents tipus de feminisme que existeixen i a la vegada els ha fet conviure.

Crec que és un tipus de llibre que era necessari des de feia temps. Una novel·la que t’expliqui el feminisme no com una teoria sinó com una cosa de la vida real, una història que, sense voler ser moralitzadora, animi a les noies (i els nois) joves a participar en aquest moviment. Crec que seria una molt bona lectura obligatòria per als instituts i clubs de lectura juvenils. Un llibre lleuger, però amb molt contingut.

#Juvenil #Realista #Contemporània #Feminisme #5estrelles