top of page

PARLEM D'AUTORS: AGATHA CHRISTIE

  • 24 ene 2020
  • 3 Min. de lectura

Últimament s’ha posat molt de moda una escriptora que ja va ser molt famosa en el seu temps. Serà perquè amb la nova corrent de feminisme s’està donant veu i visió a totes aquelles dones artistes, científiques, polítiques o activistes, etc. que al llarg de la història han tingut una ment genial i que en molts casos se les ha amagat? No ho sé, però gràcies a les reedicions que moltes editorials estan fent d’aquesta autora, jo l’he poguda descobrir.


És cert que justament per aquest motiu molts booktubers o persones que parlen de literatura a les xarxes ara n’estan parlant, i justament per això, he dubtat si fer-ho jo també, ja que aquesta informació que donaré avui en aquest article no és més que la que tenen tots aquests influencers literaris. Això sí, diferenciant amb el primer parlem d’autors que vaig fer, aquest tindrà un to una mica més personal, amb opinions i idees que tinc.


Agatha Christie va néixer el 1891 al Regne Unit. Després de la mort del seu pare – quan ella tenia 11 anys – i d’acabar els seus estudis d’adolescent, va marxar a París per estudiar cant. El 1920 va escriure la seva primera novel·la – El misteriós cas de Styles – quan estava exercint d’infermera durant la I Guerra Mundial. Aquest llibre va ser el primer d’una saga protagonitzada per Hèrcules Poirot i per tant també va ser el primer policíac que va escriure.


El 1928 va divorciar-se del seu primer marit, que li havia donat el seu

famós cognom: Christie. Aquest fet demostra que era una dona intel·ligent i molt valenta, ja que en aquella època el divorci era molt mal vist. El 1937 va viure una història molt estranya que mai va saber-se explicar. Un dia va aparèixer el seu cotxe abandonat a la carretera, però no hi havia cap rastre d’ella. Després d’estar-la buscant durant onze dies, finalment va aparèixer en un hostal on havia donat el nom d’una de les amants del seu exmarit. No recordava res del que havia passat en aquest període de temps, i mai ho va recordar (o no ho va explicar a ningú...).


Va viatjar molt, sobretot per països com Iraq o Síria, gràcies a acompanyar al seu segon matrimoni als viatges per feina. Aquests països la van inspirar per tot un seguit de novel·les policíaques que passen en aquests ambients.


Agatha Christie, però, no és només autora de novel·la negra, amb la qual va guanyar la seva fama, sinó que també té nombroses obres de teatre (en total unes 17, de les quals la més famosa és La ratera) i unes quantres novel·les romàntiques que va escriure amb el pseudònim de Mary Westmaccot i que mai van arribar a tenir gaire èxit.


Va morir el 1976, pocs anys després que se la nomenés Dama de l’Imperi Britànic (1971).


Les novel·les policíaques d’aquesta autora són moltes i molt variades. És la creadora d’alguns detectius, alguns d’ells molt famosos. Entre aquests hi ha Hèrcules Poirot (el detectiu belga protagonista de 33 novel·les de l’autora) i Miss Marple (la vella soltera amb tanta personalitat que aconsegueix que l’adjectiu soltera – en aquella època mal vist – sigui un orgull, protagonista de 13 novel·les).


Després de llegir-ne unes primeres novel·les i després de veure la quantitat de llibres que té escrits, vaig decidir que me n’aniria llegint un al mes fins que me’ls hagués llegit tots, o fins que me’n cansés. De moment he descobert que aquesta autora no deixa mai de sorprendre’t amb nous casos o noves maneres de resoldre’l. A la vegada, té l’avantatge que totes les seves novel·les són curtes i fàcils de llegir, per tant, amb una tarda – si t’ho proposes – te’n pots llegir una.


Un altre avantatge que té aquesta autora és que s’ha editat moltes vegades i de moltes maneres diferents, i per tant és molt fàcil trobar-ne alguna en qualsevol llibreria de segona mà per un preu molt baix.


De moment encara no puc parlar massa de quin és el meu detectiu preferit o quina és la meva novel·la preferida, perquè tot just em trobo descobrint-la, però potser més endavant escriuré un article parlant-ne una miqueta més. De moment, l’únic que puc fer és convidar-vos a llegir-la.

Comentários


Featured Review
Tag Cloud

2017 by Olor de Paper

  • Instagram Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • unnamed
bottom of page